Bipartidisme

L’efecte directe de l’aplicació del sistema electoral és el bipartidisme, un predomini de dos partits que té implicacions més enllà de l’omissió d’alternatives. Manuel Pimentel, exministre de Treball del PP, en una entrevista al programa televisiu Salvados, va proferir unes dures paraules contra el sistema polític espanyol. Per a Pimentel “el nostre sistema és molt partitocràtic; el partit té tot el poder”. Segons l’exdirigent del PP, les organitzacions esclafen les veus discordants amb la direcció ja que “si aixeques la veu no vas a la llista, i si no vas a la llista no ets ningú. És molt difícil tenir una opinió diferent a la del partit”.

Partitocràcia i bipartidisme són dos termes que han anat de la mà en les protestes ciutadanes contra el sistema electoral. Aquest bipartidisme, però, no el tenim de forma sobtada. Els legisladors que durant la Transició van marcar les pautes per passar de dictadura a democràcia van introduir una sèrie de factors determinants “amb la intenció de definir el nombre de partits que hi hauria”, segons explica Juan Luis Jarillo, professor de la Universitat Alfonso X El Sabio, en el seu estudi sobre la Llei Electoral espanyola. El mateix professor afirma que aquestes correccions introduïdes “buscaven un sistema bipartidista i no una polarització entre esquerres i dretes”, per por a situacions semblants a la II República espanyola. Ara bé, com que no s’ha reformat en profunditat el reglament electoral, aquests tics franquistes encara perviuen.

Tot i la concentració, el sistema bipartidista admet l’entrada d’algunes candidatures petites com els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU), els quals consideren que la concentració de poder en dos partits els perjudica tant com els altres ja que, moltes vegades, no els permet aconseguir res del que demanen. “Moltes vegades el bipartidisme se’ns ha emportat per endavant”, en paraules del seu número dos al Congrés dels Diputats, Pere Macias. Per a altres, com Núria Buenaventura, diputada de l’anterior legislatura per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), formació agermanada amb IU, no es tracta només d’una qüestió d’aconseguir objectius, sinó que “el bipartidisme no tradueix les sensibilitats que hi ha a Espanya”. Per a l’ecosocialista, aquesta manera de distribuir els escons ha fet que les seves idees hagin estat ignorades durant la darrera legislatura i que “el PSOE s’assegurés el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB) i de CiU, sense tenir en compte la resta de partits”.

Ara bé, des d’un partit gran la visió que se’n té és totalment diferent. Dolors Puig, diputada del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en la darrera legislatura, considera que “el Congrés ha estat, en funcionament, el menys bipartidista de la història”. La falta de majoria absoluta per part dels socialistes va provocar que haguessin de treballar amb “geometria variable, pactant milers d’iniciatives amb els partits petits, amb l’esgotament i la dificultat que això suposa”. Des de l’altre gran partit, el Partit Popular, no han volgut concedir cap entrevista, però han expressat repetidament, tant als mitjans com en seu parlamentària, que ja els sembla bé l’actual sistema electoral i que no volen canviar-lo.

Des de la societat civil, la qual ha començat a organitzar-se per primer cop des de fa molts anys arran de les acampades del 15M, es denuncia que “el bipartidisme deixa gran part de la societat sense representació”, tal com apunta DRY al butlletí que van publicar com a guia electoral. Els indignats consideren falsa la idea que un govern només s’aguanta si té una majoria forta, ja que “hi ha exemples com Holanda, el país amb menys atur d’Europa, i amb un govern des de sempre plural i basat en minories”, segons defensen DRY en el seu pamflet.

Continua llegint >>