Proporcionalitat no proporcional

Un cop passades les eleccions, el focus d’atenció es va desplaçar dels avals a la manca de proporcionalitat del sistema. Si la Llei Orgànica del Règim Electoral General defineix el sistema com a proporcional, els resultats no ho corroboren. Un mètode proporcional de repartiment d’escons busca distribuir equitativament a les cambres els seients de cada partit polític en funció del nombre de vots dels ciutadans en lloc d’incentivar les majories, com faria un sistema majoritari. A priori, el sistema proporcional recull el reflex de les diferents sensibilitats del territori, dificulta l’aparició de majories i afavoreix l’aparició de coalicions per formar un govern; tot i que en el cas espanyol aquests efectes no es perceben tant com a altres països.

La legislació espanyola marca com a circumscripció electoral (el territori en el qual es reparteixen un nombre determinat d’escons) la província amb un mínim de dos escons, excepte Melilla i Ceuta amb un cadascuna, i després es reparteixen els altres 248 diputats de forma proporcional a la quantitat de població. Així, els habitants de Sòria elegeixen dos parlamentaris i els de Madrid, 36. A més a més, per poder optar al repartiment d’actes de diputat les candidatures han de superar el 3% dels vots en aquella circumscripció.

Aquest sistema fragmentari de repartició d’escons comporta, a la pràctica, un trencament amb la correspondència d’una persona, un vot, tal com està escrit a la Constitució. En paraules de Josep Reniu, doctor en Dret Constitucional i Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona, el sistema electoral espanyol actual “genera una gran desproporció en el repartiment d’escons, i això és degut a l’elecció de la província com a circumscripció”.

Però posem la lupa sobre les circumscripcions electorals. De mitjana toquen sis escons a cada província, un nombre de diputats que, segons Reniu, “no pot generar proporcionalitat. Si s’han de repartir sis escons entre diferents partits polítics seran dos o tres candidatures les que obtinguin representació”. Això es tradueix en què els vots que han anat a parar a formacions més enllà de les dues grans no valguin res. L’exemple més clar el trobem en la formació Izquierda Unida (IU), partit que va obtenir un 6,92% dels vots i només un 3,14% dels escons (11 diputats). Una situació similar pateix Unión Progreso y Democracia (UPyD), amb un 4,69% dels vots que s’han traduït en només un 1,43% dels diputats. EQUO, un nou partit ecologista, va obtenir més de 215.000 vots arreu de l’estat i, en canvi, cap acta de diputat. Això ofega les veus d’alternatives a PP i PSOE a nivell estatal.

Els votant d'Amaiur, el PP i CiU eren els que tenien més assegurada la seva
representació al Congrés. Per contra, votar EQUO o UPyD era arriscat.

Les províncies són una circumscripció electoral massa petita. 45 de les 52 circumscripcions tenen poca població. “El cas paradigmàtic són les províncies de Sòria i Guadalajara, on trobem que hi ha dos, tres o quatre escons en joc gairebé i només dos partits, PSOE i PP, obtenen representació. Això fa tendir el sistema electoral espanyol cap al bipartidisme”, segons explica el politòleg Josep Reniu.

Per aquest motiu a Espanya les característiques pròpies del sistemes proporcionals (reflex de les diferents sensibilitats del territori, anul•lació de les majories i esperonament de les coalicions) amb prou feines hi tenen cabuda. D’aquesta manera Espanya s’apropa al que s’anomena “un sistema de bipartidisme imperfecte”, en paraules de Reniu.

Això vol dir que hi ha dos partits que acaparen la major part del poder, i un seguit de formacions petites que no arriben al poder, sinó que només poden complementar els dos grans. Per a Josep Reniu, “aquesta situació és dramàtica, no pel fet de ser bipartidista, sinó perquè a la Constitució es definia el sistema com a proporcional i no ho és”. No es tracta tant de decantar-se per un model o un altre, segons el professor de la UB, sinó d’una contradicció interna del sistema espanyol per la qual la pluralitat de veus al Congrés dels Diputats es veu danyada en favor de la sobrerepresentació dels dos grans, ara mateix, PP i PSOE.

Continua llegint >>